Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CRISI I TOTALITARISMES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CRISI I TOTALITARISMES. Mostrar tots els missatges

300 campos de concentración franquista

Franco creó 300 campos de concentración en España, un 50% más de lo calculado hasta ahora.

Una investigación del periodista Carlos Hernández plasmada en su libro Los campos de concentración de Franco documenta 296 en total, a partir sobre todo de la apertura de nuevos archivos municipales y militares.
Por los campos pasaron entre 700.000 y un millón de españoles que sufrieron “el hambre, las torturas, las enfermedades y la muerte”, la mayoría de ellos además fueron trabajadores forzosos en batallones de esclavos.
Funcionaron desde el sublevamiento militar hasta finales de los años 60 y encerraron entre 700.000 y un millón de españoles, pasando una media de 5 años.



Rejas de la memoria: Campos de concentración, represión y exterminio durante el franquismo (documental)

Crisi de les democràcies i ascens dels totalitarismes


 ACTIVITATS 


 1. Anota les causes de la crisi del sistema liberal i del desenvolupament dels feixismes que apareixen en este text de la web de KAIROS

 2. Pren nota del següent esquema de les causes de la crisi de les democràcies  i el seu context:

 3.Observeu en els videos el context en Itàlia, Alemanya i Espanya i les conseqüències:

 a) La situació de l'Europa d'entreguerres que facilità l'ascens dels totalitarismes com el feixisme italià i el nazisme alemany: 


 b) L'Alemanya nazi:




 c) La dictadura franquista, Franco manda, el pueblo obedece. La repressió: camps de concentració i afussellaments.


Període d'Entreguerres (1919-1939). Introducció

Lunch. New York,1932 (Charles C.Ebbets)
Desocupats, 1938 (Ben Shahn)

El període d'entreguerres és el període comprés entre el final de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona Guerra Mundial (1919-1939).

És un període amb més ombres que llums: els tractats de pau que donen per finalitzada la Gran Guerra no resoldran els conflictes en Europa, una ràpida i alhora ficticia recuperació econòmica postbèl.lica (els feliços anys 20), amb avanços tècnics i desenvolupament del capitalisme seguida de la seua major crisi, la gran depressió : crack del 29 i els anys 30.

En aquest context es gestarà la crisi del model econòmic i polític liberal, l'ascens dels totalitarismes i la Segona Guerra Mundial.

Els historiadors solen diferenciar el període en quatre etapes:
- De 1919 a 1924. Període de tensions derivades del Tractat de Versalles: pagament de les indemnitzacions d'Alemanya als països vencedors, tensions territorials entre Alemanya i França. Crisi postbèl.lica, mesures proteccionistes, Alemanya suspén els pagaments i França respón amb l'ocupació militar de la conca del Rhur.
- De 1925-1929. El Tractat de Locarno en 1925 donarà pas a un període de cooperació internacional. Són els "feliços anys 20". Els EE.UU., Alemanya i la URSS ingresen en la Societat de Nacions. Amb el Pla Dawes es retallen les indemnitzacions que Alemanya ha de pagar i els crèdits internacionalsi permeten la recuperació de la crisi econòmica.
- En 1929 les expectatives es trunquen pel Crack de la borsa de New York. La fallida de l'economia nordamericana suposarà una crisi econòmica sense precedents i afectarà al món sencer. Les conseqüències de la crisi (ruïna, atur, conflictes socials) serà una de les causes de l'aparició dels feixismes. Serà una crisi econòmica del capitalisme liberal produïda per la sobreproducció i especulació.
- Entre 1929 i 1939. Retornen les tensions de la immediata postguerra, els nacionalismes beligerants i el proteccionisme per superar les conseqüències de la crisi. El descontentament dels països vençuts en la Gran Guerra donarà lloc a estats totalitaris amb Mussolini i Hitler en Iltàlia i Alemanya, i en Espanya, Franco. La Segona Guerra Mundial està servida.

Die Welle. La Ola

-Segons la teua opinió, no és possible que en Alemanya hi haja una dictadura?, preguntà el professor.
-De cap de les maneres, som molt més intel.ligents ara, afirmà l'estudiant.


ACTIVITATS

1. Penseu que és possible una dictadura en l'actualitat?

La pel.lícula La Ola de 2008 està basada en un fet real de 1967. El director de la pel.lícula, l'alemany Dennis Gansel (Napola), ha traslladat l'experiment d'un professor d'Història d'un institut de Califòrnia als nostres dies i a Alemanya.

Durant la setmana de projectes d'un institut, al professor Rainer Wenger se li ocorre la idea d'un experiment que explique als alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris... L'experiment acabarà tràgicament en convertir-se un moviment real i incontrolat: La Ola. L'experiment és el nus central de la pel.lícula fins que se li escapa de les mans i esdevé el desenllaç.

El fet real ocorregut en 1967 és el següent:   Ron Jones, profesor d'Història d'un institut de Palo Alto en California, no tingué resposta a la pregunta d'un dels seus alumnes: Com és possible que el poble alemany al.legue ignorància respecte de l'extermini del poble jueu?. 
En eixe moment decidí fer un experiment amb els seus alumnes:  implantà un règim d'extrema disciplina militar a l'aula, restringint-los les llibertats. El nom d'eixe moviment fou The Third Wave
Per a sorpresa del professor, els alumnes s'entusiasmaren i s'implicaren fins el punt que als pocs dies començaren a espiar-se i a acosar a aquells que no volien unir-se al grup. Al cap de cinc dies Ron Jones es va vore obligat a acabar amb l'experiment abans de que les coses arribaren massa lluny.


Fonts utilitzades per a la sipnosi i activitats: 


2. Debat i Activitats per reflexionar sobre la pel-lícula 

Debat: Després de vore la pel.lícula, segueixes pensant el mateix sobre la possibilitat d'una dictadura actualment? El nostre comportament és de vegades poc democràtic? Què hauries fet tu, unir-te a La Ola o romandre al marge?



Per fer les 5 activitats, utilitzarem un mural on line on podreu escriure les vostres respostes fent clic sobre les preguntes. Presteu especialment atenció als següents aspectes de la pel.lícula:
. Investiga un grup feixista/neonazi actual i indica en què es basa el seu discurs. 

1

2

3

4

La depuració franquista dels mestres republicans

REPORTATGE SOBRE LA DEPURACIÓ DEL FRANQUISME DELS MESTRES REPUBLICANS

La represión franquista depuró a cerca de 60.000 maestros republicanos. Para ocupar sus vacantes el régimen convocó las llamadas "oposiciones patrióticas"


"Apenas unos días después, el 26 de julio de 1936, Juan Larreta fue fusilado tras ser 'paseado' por varias localidades donde era conocido. Los maestros que no fueron fusilados como Larreta tras el 18 de julio sufrieron las llamadas depuraciones. Hasta 60.000 maestros fueron examinados ideológicamente durante la Guerra Civil y los primeros años de dictadura franquista. Otros tantos, como el propio Larreta sufrieron las dos suertes. Este maestro fue asesinado en 1936 y apartado de la profesión tras un expediente depurador en 1939."

El holocausto español silenciado

En su conferencia en València, el historiador e hispanista británico Paul Preston ha manifestado que, a diferencia del resto de guerras, durante la Guerra Civil española se produjo un holocausto "silenciado" dentro y fuera de nuestro país. Para Preston el "silencio" del holocausto se debió al "lavado de cerebro de toda una nación" durante los años de la dictadura, así como a la colaboración tácita de las grandes potencias que necesitaban a Franco como aliado.
http://www.paulpreston.es/libro/el-holocausto-espanol/


 LES FOSSES DEL SILENCI 



 41.020 m2  És la superficie que ocupen les fosses de les víctimes del franquisme en el Cementiri General de València


 EL GENOCIDIO FRANQUISTA EN VALÈNCIA 






L'insuperable discurs final d'El Gran Dictador


ESCENA DEL DISCURS FINAL d'El gran dictador de Charles Chaplin

El discurs final de Chaplin és insuperable. En ell, Chaplin, actor i director, vol reflexar clarament el missatge de la pel.lícula: un cant a l'esperança i a la pau front el feixisme i la bàrbàrie.


Història del film

La pel.lícula, de 1940, fou prohibida per la dictadura franquista i fins l'abril de 1976 no es va poder vore als cinemes.



La història d'Erika


Un tren en marxa, una mare que llança la seua filla... Quina situació pot explicar aquesta terrible decissió d'una mare?

Després de treballar el tema La crisi de les democràcies liberals i l'ascens dels totalitarismes, vos propose conéixer la Història d'Erika en aquesta webquest del professor Javier Escajedo que permet l'estudi del nazisme i l'holocaust amb una magnífica posada en escena i unes atractives activitats. Feu clic en Erika i l'holocaust per accedir. No deixeu de visitar la dedicatòria especial als alumnes de Florida que amablement ens ha fet l'autor, Javier, una activitat per reflexionar a partir de la cançó d'Edith Piaf i la història d'Erika.

La demagogia feixista

Demagogia (del griego δῆμος -dēmos-, pueblo y ἄγειν -agein-, dirigir) es una estrategia utilizada para conseguir poder político. Consiste en apelar a prejuicios, emociones, miedos y esperanzas de la población para ganar apoyo popular, frecuentemente mediante el uso de la retórica y la propaganda.


El fascismo no apela a la razón para lanzar sus consignas, sino al sentimiento. Recurren a la fe irracional. La razón desmontaría todas sus tesis demagógicas. La lógica de lo que sucede se basa en el embaucamiento. Para ellos la solución está en la defensa de un interés general, nunca bien determinado, que sólo conoce el jefe, y al que hay que obedecer ciegamente porque es el único que tiene todas las claves y el que sabe para qué sirve lo que se está haciendo. Este proyecto nacional implica la disolución del individualismo en el grupo que le acoge. Se recurre, también, al mito de los muertos caídos por la patria, en combate. 

La propaganda es el medio fundamental para despertar y favorecer la mística demagógica. Se usa todo tipo de símbolos, utilizan las grandes reuniones y escenografías, desfiles y uniformes que se convierten en fetiches.

No hace falta demostrar sus afirmaciones: lo dicen y basta. Este discurso cala en las personas menos ilustradas, y en las que más afecta la crisis. Se acusa de todos los males a las potencias extranjeras, a los judíos, banqueros, prestamistas y usureros, al socialismo marxista, etc.

Ninguna de sus afirmaciones se sostiene racionalmente, ni resiste un análisis medianamente riguroso, por eso es necesario recurrir a la fe y a la demagogia. Esto no quiere decir que no haya gente culta entre los fascistas, pero estos son los que lanzan las proclamas y pertenecen al partido como dirigentes, se aprovechan del partido y de sus militantes.
http://enciclopedia.us.es/index.php/Fascismo#M.C3.ADstica_y_demagogia


Apocalipsis: el ascenso de Hitler

TVE s'emet APOCALIPSIS, EL ASCENSO DE HITLER. que está dividida en  dos episodis.
A través d'imatges i de so, s'analiza com un fracassat pintor d'una aldea d'Àustria arribà a convertir-se en canceller d'Alemanya i conduir al món a la Segona Guerra Mundial; com un partit totalitari arribà al poder.


La ideologia del feixisme: Joc d'imatges

Observeu les imatges. Amb quin aspecte de la ideologia del feixisme es pot relacionar cadascuna d'elles?
1. Siam fatti cosi!
2."Dones, salveu les families alemanyes"
3. A partir dels 10 anys era obligatori formar part de les Joventuts Hitlerianes.


4. Hitler en la ràdio.
5. Mussolini 
6. Un Poble, un Imperi, un Líder
7. Dortmund, 1933
8. Crema de llibres, 1933

Régimen de Franco en clau d'humor

EL RÈGIM DE FRANCO en el Polònia



LES HABILITATS DEL DICTADOR AMB L'ANGLÉS (sembla del Polònia, però és real)

Els camps de concentració nazi

En el camp, 1940 de F. Nussbaum, pintor d'origen jueu deportat a Auschwitz, on va morir en 1944



"Els monstres eixisteixen, però són molt pocs com per a constituir realment un perill; els qui realment són un perill són els homes comuns i corrents"
Aquest és un fragment de Si això és un home de Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu. Resistent antifeixista i supervivent de l'Holocaust.
En el seu llibre Els esfonsats i els salvats explica com el tatuatge que feien als presoners destruïa la personalitat. En edupolis tens el fragment d'aquella traumàtica experiència.


ELS DISTINTIUS DELS PRESONERS EN ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ




VÀRIOS RECURSOS SOBRE L'HOLOCAUST i ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ i EXTERMINI 










 Cronologia del nazisme, l'Alemanya nazi, l'holocaust 1933-1945

Com es documentà el número de víctimes