Ens ha deixat Leonard Cohen, cantautor i poeta. "La llibertat promte arribarà i eixirem de les ombres." Cançó i lletra que Leonard Cohen li dedicà als partisans (la resistència contra l'ocupació nazi), The Partisan. La Resistència francesa per fer a front a l'ocupació nazi i al govern de Vichy, col.laboracionista amb el nazisme, va manifestar-se primerament de forma espontània fins arribar a ser una organització en la que, actuant en la clandestinitat, participaven totes les classes socials i tot l'espectre polític. (ací pots informar-te en la wiki sobre la resistència francesa)
The Partisan
When they poured across the border
I was cautioned to surrender,
this I could not do;
I took my gun and vanished.
I have changed my name so often,
I've lost my wife and children
but I have many friends,
and some of them are with me.
An old woman gave us shelter,
kept us hidden in the garret,
then the soldiers came;
she died without a whisper.
There were three of us this morning
I'm the only one this evening
but I must go on;
the frontiers are my prison.
Oh, the wind, the wind is blowing,
through the graves the wind is blowing,
freedom soon will come;
then we'll come from the shadows.
Les Allemands e'taient chez moi, (The Germans were at my home)
ils me dirent, "Signe toi," (They said, "Sign yourself,")
mais je n'ai pas peur; (But I am not afraid)
j'ai repris mon arme. (I have retaken my weapon.)
J'ai change' cent fois de nom, (I have changed names a hundred times)
j'ai perdu femme et enfants (I have lost wife and children)
mais j'ai tant d'amis; (But I have so many friends)
j'ai la France entie`re. (I have all of France)
Un vieil homme dans un grenier (An old man, in an attic)
pour la nuit nous a cache', (Hid us for the night)
les Allemands l'ont pris; (The Germans captured him)
il est mort sans surprise. (He died without surprise.)
Oh, the wind, the wind is blowing,
through the graves the wind is blowing,
freedom soon will come;
then we'll come from the shadows.
Un tren en marxa, una mare que llança la seua filla... Quina situació pot explicar aquesta terrible decissió d'una mare? Després de treballar el tema La crisi de les democràcies liberals i l'ascens dels totalitarismes, vos propose conéixer la Història d'Erika en aquesta webquest del professor Javier Escajedo que permet l'estudi del nazisme i l'holocaust amb una magnífica posada en escena i unes atractives activitats. Feu clic en Erika i l'holocaust per accedir. No deixeu de visitar la dedicatòria especial als alumnes de Florida que amablement ens ha fet l'autor, Javier, una activitat per reflexionar a partir de la cançó d'Edith Piaf i la història d'Erika.
Demagogia (del griego δῆμος -dēmos-, pueblo y ἄγειν -agein-, dirigir) es una estrategia utilizada para conseguir poder político. Consiste en apelar a prejuicios, emociones, miedos y esperanzas de la población para ganar apoyo popular, frecuentemente mediante el uso de la retórica y la propaganda.
El fascismo no apela a la razón para lanzar sus consignas, sino al sentimiento.
Recurren a la fe irracional. La razón desmontaría todas sus tesis demagógicas. La lógica de lo que sucede se basa en el embaucamiento. Para ellos la solución está en la defensa de un interés general, nunca bien determinado, que sólo conoce el jefe, y al que hay que obedecer ciegamente porque es el único que tiene todas las claves y el que sabe para qué sirve lo que se está haciendo. Este proyecto nacional implica la disolución del individualismo en el grupo que le acoge. Se recurre, también, al mito de los muertos caídos por la patria, en combate.
La propaganda es el medio fundamental para despertar y favorecer la mística demagógica. Se usa todo tipo de símbolos, utilizan las grandes reuniones y escenografías, desfiles y uniformes que se convierten en fetiches.
No hace falta demostrar sus afirmaciones: lo dicen y basta. Este discurso cala en las personas menos ilustradas, y en las que más afecta la crisis. Se acusa de todos los males a las potencias extranjeras, a los judíos, banqueros, prestamistas y usureros, al socialismo marxista, etc.
Ninguna de sus afirmaciones se sostiene racionalmente, ni resiste un análisis medianamente riguroso, por eso es necesario recurrir a la fe y a la demagogia. Esto no quiere decir que no haya gente culta entre los fascistas, pero estos son los que lanzan las proclamas y pertenecen al partido como dirigentes, se aprovechan del partido y de sus militantes.
Ambientada en l'ocupació nazi de França, aquest film de 1943 va ser censurat pel franquisme. El final té una emocionant escena en la que l'actor Charles Laughton, que interpreta a un mestre, llegeix als seus alumnes la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa, mentre és detingut pels nazis per a ser afussellat.
A través d'imatges i de so, s'analiza com un fracassat pintor d'una aldea d'Àustria arribà a convertir-se en canceller d'Alemanya i conduir al món a la Segona Guerra Mundial; com un partit totalitari arribà al poder.
"Els monstres eixisteixen, però són molt pocs com per a constituir realment un perill; els qui realment són un perill són els homes comuns i corrents"
Aquest és un fragment de Si això és un homede Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu. Resistent antifeixista i supervivent de l'Holocaust.
En el seu llibre Els esfonsats i els salvats explica com el tatuatge que feien als presoners destruïa la personalitat. En edupolis tens el fragment d'aquella traumàtica experiència.
ELS DISTINTIUS DELS PRESONERS EN ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
VÀRIOS RECURSOS SOBRE L'HOLOCAUST i ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ i EXTERMINI
