PER UN ANY NOU 2015 AMB PA...TREBALL...LLIBERTAT
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi_global. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi_global. Mostrar tots els missatges
Rap d'economia: intervencionisme vs liberalisme
Rap d'economia: El combat del segle. Keynes vs Hayek.
Intervenció de l'estat en l'economia o no intervenció?
Els efectes que l'actual depressió econòmica mundial, que s'inicià al 2008, està tenint sobre les principals economies ha reobert el debat sobre el paper de l'estat i dels mercats en l'economia capitalista: intervencionisme estatal vs neoliberalisme.
John M. Keynes, defensor de que l'estat ha d'intervindre en l'economia; F.A. Hayek, pare del neoliberalisme, l'estat no ha d'intervindre ni en temps de crisi.
Als anys 30, van protagonitzar un debat econòmic sobre quina era la millor manera de fer front als efectes de la Gran Depressió arran del crack del 29.
D'ahí naix la idea d'alguns de fer-ne del debat en versió rap: John Maynard Keynes i F. A. Hayek, dos dels més grans economistes del segle XX, tornen a la vida per assistir a una conferència sobre la crisi econòmica recent, però abans de la conferència se'n van de festa i canten una rap...
➨ Les solucions a la crisi del 29 del liberalisme econòmic:
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucionesclasicas.htm
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucioneskeynes.htm
Intervenció de l'estat en l'economia o no intervenció?
Els efectes que l'actual depressió econòmica mundial, que s'inicià al 2008, està tenint sobre les principals economies ha reobert el debat sobre el paper de l'estat i dels mercats en l'economia capitalista: intervencionisme estatal vs neoliberalisme.
John M. Keynes, defensor de que l'estat ha d'intervindre en l'economia; F.A. Hayek, pare del neoliberalisme, l'estat no ha d'intervindre ni en temps de crisi.
Als anys 30, van protagonitzar un debat econòmic sobre quina era la millor manera de fer front als efectes de la Gran Depressió arran del crack del 29.
D'ahí naix la idea d'alguns de fer-ne del debat en versió rap: John Maynard Keynes i F. A. Hayek, dos dels més grans economistes del segle XX, tornen a la vida per assistir a una conferència sobre la crisi econòmica recent, però abans de la conferència se'n van de festa i canten una rap...
font i idea: blog de Joan Carles Ventura
➨ Les solucions a la crisi del 29 del liberalisme econòmic:
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucionesclasicas.htm
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucioneskeynes.htm
L'actual crisi econòmica i el paper de l'Estat
Què saps de la crisi global actual?
1. SEGUEIX LA PISTA A LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL ACTUAL
El 2008 esclatà la crisi financera als EE.UU que arrosegà al món: una bambolla immobiliària d'abast mundial: crisis global i conseqüències devastadores.
2. LA CRISI FINANCERA i EL PAPER DE L'ESTAT
(font wilaweb)
3. ORIGEN I CONSEQÜÈNCIES DE L'ACTUAL CRISI
4. CAPITALISME AMB INTERVENCIÓ DE L'ESTAT...
5. ...O NEOLIBERALISME o capitalisme salvatge
⇁ DUES CRISIS 2008, 1929. L'ACTUAL CRISI TÉ SIMILITUDS AMB LA CRISI DE 1929
⇀ SOBRE L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES
1. SEGUEIX LA PISTA A LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL ACTUAL
El 2008 esclatà la crisi financera als EE.UU que arrosegà al món: una bambolla immobiliària d'abast mundial: crisis global i conseqüències devastadores.
2. LA CRISI FINANCERA i EL PAPER DE L'ESTAT
(font wilaweb)
La crisi econòmica desatada el 2008 és considerada per alguns experts com la més important del sistema capitalista d'aquests últims vuitanta anys, des del 'crac del 1929'.
L'actual crisi, d'arrel financera, s'ha originat als Estats Units, la primera potència mundial. Allà ha arrossegat la fallida de bancs molt importants i ha portat el govern nord-americà a intervenir per salvar-ne uns altres, impulsant un pla de rescat de set-cents mil milions de dòlars, quantitat fabulosa que al capdavall ha d'eixir dels imposts dels contribuents.
Aquest pla ha dividit l'opinió publica nord-americana. Pels uns, l'estat no ha de rescatar els bancs d'inversió enriquits en el passat amb operacions d'alt risc; pels altres, el pla proposat és l'única solució per a redreçar la crisi, estesa a Europa (seqüela de la mundialització).
La paradoxa és que aquesta inversió de diners públics es farà al país més contrari a la intervenció de l'estat en els afers econòmics. Als Estats Units el liberalisme econòmic (regit per la llei de l'oferta i la demanda, sense intervencions ni traves de l'estat) és una doctrina amb molt de pes, més que a Europa partidària d'un capitalisme més regulat.
3. ORIGEN I CONSEQÜÈNCIES DE L'ACTUAL CRISI
La crisi financera va començar a manifestar-se cap al 2007 quan van fer fallida algunes entitats bancàries nord-americanes que concedien hipoteques d'alt risc, també dites hipoteques 'subprime', adreçades a les classes més desafavorides: molts clients van deixar de pagar, ofegats per la pujada dels tipus d'interès (percentatge que hom paga al banc en canvi de la concessió d'un préstec), i això es va combinar amb la reducció de la compra d'habitatges. El crac bancari ha acabat afectant la butxaca dels ciutadans, que també han vist com s'encarien el petroli i els aliments. Per tot plegat, els bancs s'hi miren molt, ara, abans de concedir un préstec, tant si el demanen empreses com particulars.
4. CAPITALISME AMB INTERVENCIÓ DE L'ESTAT...
La crisi financera ha revifat el debat sobre la implicació de l'estat en l'economia i ha fet pensar en crisis passades, particularment en la del 1929, considerada la més greu del capitalisme. Aquella crisi, d'abast mundial, portà el govern nord-americà de Franklin D. Roosevelt a intervenir en l'economia, amb un conjunt de programes coneguts amb el nom de New Deal. Passada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la intervenció de l'estat es generalitzà a tot l'Occident, seguint les receptes de John Maynard Keynes (1883-1946). Les idees d'aquest economista anglès foren el fonament de l'anomenat estat del benestar: educació i sanitat universals, pensions de jubilació, subsidi de desocupació...
5. ...O NEOLIBERALISME o capitalisme salvatge
 |
| Thatcher i Reagan, política neoliberal: privatització i retallades |
Les coses començaren a canviar a partir de mitjan dels anys 1970, quan prengué volada la idea que el paper de l'estat era excessiu, i que això no feia sinó escanyar el creixement econòmic. Aquesta era la doctrina de l'anomenat neoliberalisme, corrent inspirat en el capitalisme clàssic, que, poc o molt, començaren a aplicar els anys 1980 els governs de Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i de Ronald Reagan als Estats Units. Aquests últimes dècades el neoliberalisme ha tingut una influència creixent, sobretot als Estats Units.
⇀ SOBRE L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES
Un Primer de Maig de 2013 reivindicatiu i trist
1. Primer de maig reivindicatiu i trist : rècords d'atur, salaris a la baixa, pèrdua de drets laborals... és la conseqüència de la reforma laboral aprovada per decret de l'actual govern del PP. "La reforma laboral abre paso a una rebaja general de sueldos".
Una de cada tres persones en edat de treballar (població activa) està sense treball
Una de cada tres persones en edat de treballar (població activa) està sense treball
2. Trist per l'ensorrament en Bangla Desh de l'edifici amb més de 4.000 treballadors que abasteixen a multinacionals occidentals, que ha posat de manifest les dolentes condicions laborals dels tallers tèxtils dels països asiàtics. Entre les runes s'han trobat etiquetes d'El Corte Inglés, Primark, Mango... Haurem de pensar en açò abans de comprar aquestes marques que s'enriqueixen a costa d'una brutal explotació.
La creativitat no està en crisi. Projecte
PROJECTE "La creativitat no està en crisi" de 1r. de batxillerat.
PENSAR, PLANIFICAR, INVESTIGAR, CREAR, ACTUAR, EXPOSAR
En la setmana de projecte abans de les vacances de Pasqua del present curs 2012-13, els alumnes dels tres cursos de 1r de batxillerat han estat treballant en el Projecte interdisciplinar La creativitat no està en crisi, en 9 grups integrats per 10-12 membres.
S'ha plantejat com un projecte obert, flexible, creatiu, contextualitzat amb el context de crisi, els problemes econòmics, socials i mediambientals actuals, que invita a la reflexió i que conecte amb els interessos alumnes.
Als grups se'ls ha proporcionat un diari per enregistrar la planificació del treball, la distribució de tasques i dels rols, els recursos que necessitaven i la rúbrica de l'avaluació.
Els productes finals que havien d'elaborar ha consistit un document amb la recerca de la informació del tema elegit i el decàleg (què podem fer), i la gravació del video amb la tècnica elegida. L'exposició a la resta de grups ha estat coavaluada per l'alumnat i professorat. Finalment, cada grup havia de publicar el seu treball al seu blog.
Algun exemple de les seues opinions i producions:
EN QUÈ HA CONSISTIT EL PROJECTE I VALORACIÓ
Vos deixem un dels productes finals. La resta els trobareu publicats en hisgeoart
La vida de Paula. Storyboard
En hisgeoart trobareu treballs alumnes
No es economia, es ideologia
Crítics amb les retallades en les prestacions socials i en els salaris -que no fan sinó aguditzar els problemes, la crisi i la pobresa- proposen una economia al servei dels ciutadans.
El colectiu Economistas Frente a la Crisis es donà a conéixer públicament en la premsa el 16 de setembre de 2011 amb un article en El País «No es economía, es ideología».
http://economistasfrentealacrisis.wordpress.com/no-es-economia-es-ideologia/
http://www.nuevatribuna.es/articulo/economia/-no-es-economia-es-ideologia/2012112714365984641.html
On ens du la reforma laboral
LA ENTREVISTA
👉CONEIXES LA REFORMA LABORAL? reforma laboral
(Autor desconegut)
font: IES Las Musas ieslasmusas.org
#13-O Global Noise
 |
El moviment global format al caliu del 15-M, convoca una protesta global contra el deute il.legítim amb el lema No devem, no paguem.
“Un deute que ha estat generat per la banca i les empreses privades no
ha de ser pagat pel poble. És un deute il•legítim. El deute és un
mecanisme d’extorsió i sotmetiment per acabar amb la sobirania dels
estats i fer-los esclaus financers”, es denuncia al manifest del 13-O de 2012.
Xarxes socials:
globalNOISE
#GlobalNoise
#RuidoGlobal
https://www.facebook.com/acampadavalencia?ref=ts&fref=ts
Sense notícies d'Islàndia. Per què?
Islandia: la exitosa fórmula del país que no rescató a sus bancos pero salvó su economía.
Islàndia, la revolució silenciada en els mitjans de comunicació.
Islàndia, la revolució silenciada en els mitjans de comunicació.
Islàndia, afectada també per la bombolla immobiliària, la corrupció i la crisi global, ha seguit un camí ben diferent a Grècia, Itàlia, Espanya, etc. per solucionar-la: amb les seus protestes, el poble obliga a dimitir el govern, els culpables són investigats i assemblees populars de ciutadans redacten una nova constitució. I tot això de manera pacífica.
https://www.elimparcial.es/noticia/80620/mundo/la-silenciada-revolucion-islandesa-en-la-que-las-victimas-son-los-politicos.html
Luces y sombras del siglo gris. La mirada de los jóvenes
 |
| Joves del segle XXI opinen sobre el segle XX Font: El PAIS |
¿El futuro? “Los jóvenes lo vivimos con un cierto miedo. Y el miedo es útil para los que tienen el poder”.
La mirada al siglo XX de los jóvenes. Fue el tiempo de los inventos y de las guerras, de Picasso y de Hitler, de los derechos humanos y de los derechos pisoteados, la época de las revoluciones triunfantes y de las fracasadas.
Y es un pasado imperfecto para los jóvenes del siglo XXI.
15M 12M. Un any després
 |  |
Un any després el moviment 15M continua denunciant la corrupció, la violació del dret a manifestar-se, el poder de les grans corporacions financeres i multinacionals, a les que consideren que han segestrat la democràcia... I ara continuen proposant solucions i preparen mobilitzacions per al 12 de Maig. En aquests videos, article i enllaços s'exposen algunes raons i informació sobre què és aquest moviment sorgit al maig de 2011.
 |
| REPORTATGE EL PAÍS 5-05-12 |
ENLLAÇOS: Red sopcial 15M. Nunca antes una generación tuvo tantos medios para organizarse.
 |
JUVENTUD SIN FUTURO #sincasa #sincurro #sinmiedo
MADRID TOMA LA PLAZA comisiones de trabajo
MAREA CIUDADANA
DEMOCRÀCIA REAL YA
PLATAFORMA AFECTADOS HIPOTECA - PAH
La simiocracia.
Seguim la pista de la gran crisi global que vivim.
LA GRAN CRISI GLOBAL
Com es gestà la crisi, els primers símptomes, el crack financer de 2008 ?
El 15-O. Més de 900 ciutats se sumen a la protesta planetària.
El moviment 15M i la seua repercusió internacional.
En setembre hi hagué acampada en Wall Streat, un moviment que s'ha estés en almenys 90 ciutats arreu de Nordamèrica.
Ara es convoquen manifestacions a nivell mundial el 15 Octubre de 2011.
Les motivacions del moviment són moltes. Entre elles podem trobar la indignació pel sistema financer al que culpen de l'actual crisi, la corrupció, contra un món dirigit per les grans empreses que intervenen en les decissions dels governs, les demandes d'un canvi global en un món globalitzat, de democràcia real, la reforma electoral...
Video promocional de les raons del 15O
Wall Streat Protest
15 Octubre, Itàlia
El moviment vol caracteritzar-se per la no violència, la resistència pacífica.
Han opinat sobre el 15M...
Entrevista a Eduardo Punset:
José Luis Sampedro, escriptor i economista, dóna la seua opinió:
Xavi Castillo, actor. és entrevistat després de la seua actuació en acampadavalència:
Agustín Garcia Calvo, poeta, escriptor, filòsof intervé en acampadasol:
Españistán
El video d'Aleix Saló que explica molt clarament el per què de la crisi. Més de 2 milions de visites en una setmana.
El moviment 15 M Democràcia real ja
Milers de persones han omplert places de moltes ciutats en concentracions pacífiques per manifestar la seua indignació pública per la situació econòmica i política. En les concentracions se celebren assembles on es debateix i es fan propostes.
Alguna cosa es mou. El moviment 15 de Maig "democràcia real ja", de la generació ni-ni a la generació no-no i si-si.
No al vota i calla
No als imputats per corrupció en les llistes electorals
No ens representen
No a una joventut sense futur
No som mercaderies en mans de banquers i polítics
No a la crisis-estafa
No als embargaments
Si al canvi del sistema electoral
Si a les solucions
Si a les crítiques
Si al futur ara
Si a la democràcia real
 |  |
15-M València, plaça del 15 de Maig (Ajuntament)
QUÉ QUIERE EL MOVIMIENTO 15-M
 |
| Reportatge en El País |
JÓVENES Y NO TAN JÓVENES
 |
| Reportatge en El País |
FOTOGRAFIES DE LES CONCENTRACIONS (Público)
 |
 |
INFOGRAMA: CÓM S'HA ORGANITZAT EL MOVIMENT
 |
xarxes socials:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)