Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REVOLUCIONS BURGESES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REVOLUCIONS BURGESES. Mostrar tots els missatges

La Revolució Americana. Esquemes


La Revolució Americana s'inicià amb la rebelió de les colònies que Gran Bretanya poseia en Amèrica del Nord. Els impostos de la corona anglesa desencadenà les protestes dels colons que s'iniciaren al 1765, origen de la Guerra de la Independència i de la posterior Declaració de Independència. Fou la primera revolució de caràcter burgés i liberal inspirada en les idees de la Il.lustració  i el precedent de les posteriors revolucions en Europa i Sudamèrica.


Imatge que representa als colons burdament disfressats d'indis en el denominat Motí del Té de 1773



1. Etapes i cronologia de la revolució americana



2. Esquema de les causes, procés i conseqüències de la Revolució Americana


3. Mapa de les tretze colònies nordamericanes que es rebelaren i s'independitzaren de Gran Bretanya



4. Mapa animat de la Guerra de la Independència de les 13 colònies nordamericanes de Gran Bretanya, la creació dels Estats Units i la seua expansió a costa dels territoris de la població indígena




Presentacions dels esquemes i procés del tema Revolucions Burgeses:
https://historiaenpresent.blogspot.com/2010/10/les-revolucions-liberals-burgeses.html

Esquema de les causes de les revolucions burgeses

CAUSES de la CRISI DE L'ANTIC RÈGIM i de les REVOLUCIONS BURGESES

Durant el darrer terç del s. XVIII i la primera meitat del s. XIX, les revolucions de caràcter liberal-burgés significaran la fi de l'Antic Règim. Analitzem les causes:



Presentacions dels esquemes i procés del tema Revolucions Burgeses:
https://historiaenpresent.blogspot.com/2010/10/les-revolucions-liberals-burgeses.html

Test de la Revolució Francesa


ací trobaràs alguns exercicis tipus test, relacionar, completar.... del tema Antic Règim, La Il.lustració i La Revolució Francesa

Activitats revolucions burgeses

Què sé? Què necessite saber? 
Ací tenim una bateria de qüestions que vos servirà per comprovar què en sabeu de la Revolució Americana i de la Revolució Francesa.

El Jurament del Joc de pilota

1. L'escena i alguns personatges que hi apareixen: El Jurament del Joc de pilota, de Jacques-Louis David
(La imatge es distribueix sota llicència de domini públic, doncs el copyright ha expirat)

A la pintura original se li han afegit cartells amb els noms de personatges rellevants

2. Recordem que Lluís XVI convocà els Estats Generals en maig de 1789. Els diputats representants del Tercer Estat es reunien en la sala del Joc de la Pilota (Jeu de paume), a Versalles on, davant de la negativa del monarca i dels estaments privilegiats a accedir a les seues peticions i al vot individual en lloc del vot per estaments,  es constituiren en Assemblea Nacional, en considerar-se representans de la nació.

El Jurament del Joc de pilota és el compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 pels 577 diputats del tercer estat. Per fer front a les pressions al monarca van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.  
En 1790 per tal de celebrar l'esdeveniment tan important, s'organitzà una subscripció nacional per la Societat dels Amics de la constitució (club dels Jacobins)i la realització del quadre és confiada a Jacques-Louis David.


3. EL TEXT DEL JURAMENT

Jean-Baptiste-Pierre Bevière (1723-1807) és qui va redactar el Jurament del Joc de Pilota:

«L'Assemblea Nacional, considerant que ha estat cridada a fixar la constitució del regne, portar a terme la regeneració de l'ordre públic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no pot impedir que continue les seues deliberacions a qualsevol lloc on es puga veure forçada a establir-se, i que en darrer terme, l'Assemblea Nacional és allà on els seus membres es troben reunits;
Disposa que tots els membres d'aquesta assemblea presten, a l'instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les circumstàncies ho exigeixen, fins que la Constitució del regne sigua establerta i consolidada sobre fonaments sòlids, i que un cop prestat l'esmentat jurament, tots els membres i cadascun d'ells en particular confirmaran, amb la seua firma, aquesta resolució indestructible. »


4. INTERPRETACIÓ SIMBÒLICA

Al segle XVIII, el jurament té un valor sagrat. Porta una garantia de fidelitat a la paraula donada. Jacques-Louis David s'havia fet conèixer per la tela "Le Serment des Horaces". 
El 1789, George Washington ja prestà jurament a la Constitució dels Estats Units. Els juraments col·lectius són considerats durant la Revolució Francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional.  Efusió, unanimitat -només un diputat s'havia negat a prestar jurament-, fervor dels diputats, gairebé tots burgesos, absència de violència popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada símbol de la revolució de 1789.
El pintor procurà representar els fets històrics amb fidelitat a la vegada que l'exaltació. Per simbolitzar el sentiment d'unanimitat fa convergir cap a Bailly la mirada i els braços de tots els diputats presents, el qual alça un braç per a intentar silenciar la multitud i llegir la declaració.
Al centre i en primer pla, es representen tres clergues de diferents religions abraçats per simbolitzar la tolerància. Al quadre es reconeix també a Robespierre en primer pla a la dreta, dempeus i amb les mans sobre el pit.
El pintor dibuixa en les amples finestres la presència del poble, simbolitzant el recolçament del poble al jurament. Les cortines bambolegen representant el vent de la revolució que solca tota França.

La Revolució Francesa. Un video per començar


El desmantellament de l'Antic Règim fou la conseqüència de dos processos simultanis, la revolució industrial i les revolucions burgeses, que sentaran les bases d'un nou sistema econòmic (el capitalisme), polític (el liberal) i social (la societat de classes). En eixe sentit, la Revolució Francesa fou una sèrie d'esdeveniments d'extraordinària importància que tingué una gran influència arreu d'Europa i d'Amèrica. Un video començar tan apassionant revolució.

Vídeo: el procés i les etapes de la revolució francesa en un minut



Les revolucions burgeses. Introducció

font: La Bayoneta

Utilitzarem dos fragments per fer-nos preguntes i situar-nos en el tema:

1.  Quins ideals varen motivar aquelles revolucions?

"Si s'investiga en què consisteix precisament el major bé de tots, que deu ser la finalitat de tot sistema legislatiu, es descobrirà que es redueix a aquestos dos objectius principals: la llibertat i la igualtat"
Jean-Jacques Rousseau, filòsof. Segle XVIII


2. Per què va ser tan important la Revolució Francesa?

"Si l'economia del món del segle XIX es formà principalment sota la influència de la revolució industrial anglesa, la seua política i ideologia es formaren principalment sota la influència de la Revolució Francesa. Anglaterra proporcionà el model per als seus ferrocarrils i fàbriques i l'explosiu econòmic per fer esclatar les tradicionals estructures econòmiques i socials, però França va fer les seues revolucions i els donà les seues idees, fins el punt de que qualsevol cosa tricolor es convertí en l'emblema de totes les nacionalitats naixents"
Eric Hobsbawm, historiador. Segle XX

Romanticisme, burgesia triomfant i nacionalisme

El caminant sobre el mar de boira -  Caspar David Friedrich
Romanticisme per expressar i explorar amb el sentiment allò que la raó no pot explicar, exaltació del nacionalisme, del poble i de la naturalesa en el context de les onades revolucionàries de caire liberal revestit de nacionalisme de 1820, 1830 i 1848. Temes històrics d'hèroes i heroicitats, paisatges, retrats... per idealitzar la història, la natura, la societat.

Les onades revolucionàries de 1820 a 1848

LES ONADES REVOLUCIONÀRIES LIBERALS de 1820 a 1848

La Restauració de l'absolutisme imposada en el Congrés de Viena de 1815 donarà lloc a noves revolucions protagonitzades per la burgesia que acabaran per imposar el sistema liberal tant polític com econòmic.


Balanç de les revolucions

1. VÍDEO LAS OLEADAS REVOLUCIONARIAS DE 1820-1830-1848

 
2. MAPES DE LES TRES ONADES REVOLUCIONÀRIES LIBERALS del 1820, 1830 i 1848

Font: Kairos

La Restauració de l'absolutisme

Congrés de Viena, 1815
1. En el Congrés de Viena de 1815 les potències europees que havian vençut a Napoleó acabaren amb la situació creada per la Revolució Francesa i amb l'Imperi napoleònic i es restaurà l'absolutisme, els privilegis i el poder de l'Església; en defenitiva, l'Antic Règim
S'inicia així el període designat com La Restauració, comprés entre 1815 i 1830.

De manera que el Congrés pretenia acabar amb  els canvis:
  
"El mapa polític s'establí obeïnt a una concepció pròpia del segle  XVIII sense atendre al sentiment nacional (...) D'altra banda, aquells homes projectaven acabar amb els canvis polítics i socials que el domini francés havia creat o afavorit (...) La Restauració de les dinasties legítimes havia d'afavorir a les autoritats tradicionals"  
 
Renouvin P., Història de les relaccions internacionals, 1982 



Però l'absolutisme imposat per la força no aconseguí acabar amb els ideals de la Revolució Francesa. La burgesia no aceptà la tornada de l'Antic Règim i mantidrà la lluita per les idees liberals -constitucionalisme, sobirania nacional, separació de poders i igualtat de drets-. Les dues postures enfrontades, absolutisme i liberalisme, donà lloc a moviments nacionalistes, que juntament amb el liberalisme amb les seues dues tendències, moderada i democràtica, originarà en Europa una onada revolucionària en 1820, 1830 i 1848.


"Tres principals onades revolucionàries es produiren en el món occidental entre 1815 i 1848 (...) 
La primera esdevingué en 1820-1824. A Europa es limità principalment al Mediterrani amb Espanya (1820), Nàpols (1820) i Grècia (1821) com epicentre.
La segona onada revolucionària es produí en 1829-1834 i afectà a tota Europa , (...)
La tercera i major de les onades revolucionàries fiu la de 1848. Quasi esclatà i triomfà (momentàniament) a França, quasi tota Itàlia i els estat alemanys, en gran part de l'Imperi dels Habsburg i en Suïssa (...)
Mai no s'hi estigué tan a prop de la revolució mundial sommiada pels rebels de l'època que amb la circumstància d'aquella conflagració espontània i general (...)

Hobsbawm, E.J. Les revolucions burgeses. 1978



2. MAPA d'EUROPA DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA




3. VIDEO EXPLICATIU DE LA RESTAURACIÓ DE l'ANTIC RÈGIM