1. L'escena i alguns personatges que hi apareixen: El Jurament del Joc de pilota, de Jacques-Louis David
(La imatge es distribueix sota llicència de domini públic, doncs el copyright ha expirat)
⬆A la pintura original se li han afegit cartells amb els noms de personatges rellevants
2. Recordem que Lluís XVI convocà els Estats Generals en maig de 1789. Els diputats representants del Tercer Estat es reunien en la sala del Joc de la Pilota (Jeu de paume), a Versalles on, davant de la negativa del monarca i dels estaments privilegiats a accedir a les seues peticions i al vot individual en lloc del vot per estaments, es constituiren en Assemblea Nacional, en considerar-se representans de la nació.
El Jurament del Joc de pilota és el compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 pels 577 diputats del tercer estat. Per fer front a les pressions al monarca van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
El Jurament del Joc de pilota és el compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 pels 577 diputats del tercer estat. Per fer front a les pressions al monarca van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
En 1790 per tal de celebrar l'esdeveniment tan important, s'organitzà una subscripció nacional per la Societat dels Amics de la constitució (club dels Jacobins)i la realització del quadre és confiada a Jacques-Louis David.
3. EL TEXT DEL JURAMENT
Jean-Baptiste-Pierre Bevière (1723-1807) és qui va redactar el Jurament del Joc de Pilota:
«L'Assemblea Nacional, considerant que ha estat cridada a fixar la constitució del regne, portar a terme la regeneració de l'ordre públic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no pot impedir que continue les seues deliberacions a qualsevol lloc on es puga veure forçada a establir-se, i que en darrer terme, l'Assemblea Nacional és allà on els seus membres es troben reunits;
Disposa que tots els membres d'aquesta assemblea presten, a l'instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les circumstàncies ho exigeixen, fins que la Constitució del regne sigua establerta i consolidada sobre fonaments sòlids, i que un cop prestat l'esmentat jurament, tots els membres i cadascun d'ells en particular confirmaran, amb la seua firma, aquesta resolució indestructible. »
4. INTERPRETACIÓ SIMBÒLICA
Al segle XVIII, el jurament té un valor sagrat. Porta una garantia de fidelitat a la paraula donada. Jacques-Louis David s'havia fet conèixer per la tela "Le Serment des Horaces".
El 1789, George Washington ja prestà jurament a la Constitució dels Estats Units. Els juraments col·lectius són considerats durant la Revolució Francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional. Efusió, unanimitat -només un diputat s'havia negat a prestar jurament-, fervor dels diputats, gairebé tots burgesos, absència de violència popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada símbol de la revolució de 1789.
El 1789, George Washington ja prestà jurament a la Constitució dels Estats Units. Els juraments col·lectius són considerats durant la Revolució Francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional. Efusió, unanimitat -només un diputat s'havia negat a prestar jurament-, fervor dels diputats, gairebé tots burgesos, absència de violència popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada símbol de la revolució de 1789.
El pintor procurà representar els fets històrics amb fidelitat a la vegada que l'exaltació. Per simbolitzar el sentiment d'unanimitat fa convergir cap a Bailly la mirada i els braços de tots els diputats presents, el qual alça un braç per a intentar silenciar la multitud i llegir la declaració.
Al centre i en primer pla, es representen tres clergues de diferents religions abraçats per simbolitzar la tolerància. Al quadre es reconeix també a Robespierre en primer pla a la dreta, dempeus i amb les mans sobre el pit.
El pintor dibuixa en les amples finestres la presència del poble, simbolitzant el recolçament del poble al jurament. Les cortines bambolegen representant el vent de la revolució que solca tota França.
