Google ens recorda el 120é. aniversari del naixement Sergei Eisenstein, el geni cineasta rus que va canviar les formes de mostrar les seqüències, creant un nou cinema amb la innovadora tècnica de muntatge d'escenes per donar força al relat. En les seues pel.lícules, els protagonistes són les masses, el poble anònim convertit en actors i actrius.
Va participar en la Revolució Russa en 1917, i dues són les pel.lícules considerades obres mestres d'eixe context històric:
El Cuirassat Potemkin (1925) és una metàfora per commemorar la Revolució de 1905, on la repressió durà vàrios dies en els suburbis de la ciutat portuària d'Odessa, però Eisenstein trasllada la repressió a l'escalinata d'Odessa de forma magistral, en vertiginoses escenes, utilitzant a supervivents de la masacre: plànols generals, primers plànols, de detall, les ombres allargades dels soldats tzaristes i les seues baionetes, el traveling que acompanya la fugida desesperada de la gent, un paraigües que anuncia la massacre... Una escena que s'ha convertit en una icona de cinema imitada, elogiada, admirada.
L'altra pel.lícula que va rodar sobre la revolució russa és Octubre (1928), encarregada pel Comité Central per conmemorar la Revolució d' Octubre de 1917 i basada en Deu dies que sacsejaren el món de John Reed.
Realitzada a modus de documental, intervenen soldats de l'Exèrcit Roig, mariners i ciutadans de Leningrad (Petrograd en els dies de la revolució). Escenes des de la revolució de febrer de 1917, amb l'abdicació del tzar, el govern provisional, els soldats en el front de guerra, l'arribada de Lenin en abril i les reivindicacions de Pau, Pa i Terra, la revolució d'Octubre: és un cant al triomf del proletariat, un exemple de cinema propagandístic, sense que això li reste la qualitat artística d'Eisenstein, amb escenes com el cavall, l'estàtua del Tsar derribada...
