Pot ser heu escoltat que alguna cosa passa alSahara Occidental, antiga colònia d'Espanya, abandonada a la seua sort i ocupada pel Marroc el 1975. El que està passant és la violació dels drets humans. Espanya i els organismes internacionals guarden silenci. Perquè la Declaració Universal de Drets Humans no siga paper mullat. SaharaRights i diverses ONGs han llançat campanyes:
1.En el Congrés de Viena de 1815 les potències europees que havian vençut a Napoleó acabaren amb la situació creada per la Revolució Francesa i amb l'Imperi napoleònic i es restaurà l'absolutisme, els privilegis i el poder de l'Església; en defenitiva, l'Antic Règim S'inicia així el període designat com La Restauració, comprés entre 1815 i 1830.
De manera que el Congrés pretenia acabar amb els canvis:
"El mapa polític s'establí obeïnt a una concepció pròpia del segle XVIII sense atendre al sentiment nacional (...) D'altra banda, aquells homes projectaven acabar amb els canvis polítics i socials que el domini francés havia creat o afavorit (...) La Restauració de les dinasties legítimes havia d'afavorir a les autoritats tradicionals"
Renouvin P., Història de les relaccions internacionals, 1982
Però l'absolutisme imposat per la força no aconseguí acabar amb els ideals de la Revolució Francesa. La burgesia no aceptà la tornada de l'Antic Règim i mantidrà la lluita per les idees liberals -constitucionalisme, sobirania nacional, separació de poders i igualtat de drets-. Les dues postures enfrontades, absolutisme i liberalisme, donà lloc a moviments nacionalistes, que juntament amb el liberalisme amb les seues dues tendències, moderada i democràtica, originarà en Europa una onada revolucionària en 1820, 1830 i 1848.
"Tres principals onades revolucionàries es produiren en el món occidental entre 1815 i 1848 (...)
La primera esdevingué en 1820-1824. A Europa es limità principalment al Mediterrani amb Espanya (1820), Nàpols (1820) i Grècia (1821) com epicentre.
La segona onada revolucionària es produí en 1829-1834 i afectà a tota Europa , (...)
La tercera i major de les onades revolucionàries fiu la de 1848. Quasi esclatà i triomfà (momentàniament) a França, quasi tota Itàlia i els estat alemanys, en gran part de l'Imperi dels Habsburg i en Suïssa (...)
Mai no s'hi estigué tan a prop de la revolució mundial sommiada pels rebels de l'època que amb la circumstància d'aquella conflagració espontània i general (...)
Hobsbawm, E.J. Les revolucions burgeses. 1978
2. MAPA d'EUROPA DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA
3. VIDEO EXPLICATIU DE LA RESTAURACIÓ DE l'ANTIC RÈGIM
