El Jurament del Joc de pilota


Jacques-Louis David, El Jurament del Joc de pilota Musée du Château de Versailles.
La imatge es distribueix sota llicència de domini públic, doncs el copyright ha expirat.
A la pintura original se li han afegit cartells amb els noms de personatges rellevants.

El Jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
Per tal de celebrar l'esdeveniment, s'organitzà una subscripció nacional per la Societat dels Amics de la constitució, dita club dels Jacobins. La realització del quadre és confiada a Jacques-Louis David.

EL TEXT DEL JURAMENT

Jean-Baptiste-Pierre Bevière (1723-1807) és qui va redactar el Jurament del Joc de Pilota:

«L'Assemblea Nacional, considerant que ha estat cridada a fixar la constitució del regne, portar a terme la regeneració de l'ordre públic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no pot impedir que continue les seues deliberacions a qualsevol lloc on es puga veure forçada a establir-se, i que en darrer terme, l'Assemblea Nacional és allà on els seus membres es troben reunits;
Disposa que tots els membres d'aquesta assemblea presten, a l'instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les circumstàncies ho exigeixen, fins que la Constitució del regne sigua establerta i consolidada sobre fonaments sòlids, i que un cop prestat l'esmentat jurament, tots els membres i cadascun d'ells en particular confirmaran, amb la seua firma, aquesta resolució indestructible. »

INTERPRETACIÓ SIMBÒLICA

Al segle XVIII, el jurament té un valor sagrat. Porta una garantia de fidelitat a la paraula donada. Jacques-Louis David s'havia fet conèixer per la tela "Le Serment des Horaces". El 1789, George Washington presta jurament a la Constitució dels Estats Units. Els juraments col·lectius són considerats durant la Revolució Francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional.  Efusió, unanimitat - només un diputat s'ha negat a prestar jurament -, fervor dels diputats, gairebé tots burgesos, absència de violència popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada símbol de la revolució de 1789.
El pintor procurà representar els fets històrics amb fidelitat a la vegada que l'exaltació. Per simbolitzar el sentiment d'unanimitat fa convergir cap a Bailly la mirada i els braços de tots els diputats presents, el qual alça un braç per a intentar silenciar la multitud i llegir la declaració.
Al centre i en primer pla es representen tres clergues de diferents religions abraçats, per simbolitzar la tolerància. AL quadre es reconeix també a Robespierre en primer pla a la dreta, dempeus i amb les mans sobre el pit.
El pintor dibuixa en les amples finestres la presència del poble, simbolitzant el recolçament del poble al jurament. Les cortines bambolegen representant el vent de la revolució que solca tota França.

ENTRADES del blog sobre AbsolutismeLluís XVI i Revolució Francesa